• Prega i ajuda a les Vocacions


    22 d’abril- Jornada Vocacions Natives i Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions
  • Crida, resposta i Missió


    Presentació Jornada de Vocacions Natives i Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions
  • Missatge del Papa per les Vocacions


    "Escoltar, discenir, viure la crida del Senyor"
  • Què és Vocacions Natives?


    Una jornada de pregària i ajuda a les vocacions als Territoris de Missió
  • A qui ajuda Vocacions Natives?


    A 75.000 seminaristes i 6.500 novicis/es i 2000 formadors als territoris de missió
  • Com col·laborar?


    Amb un donatiu o amb una beca missionera per les Vocacions dels Territoris de Missió
  • Pregària Vocacional


    Recursos de pregària per l’oració diària a escoles i instituts

sábado, 12 de mayo de 2018

És gràcies a la suma de molts actes senzills que es fa possible que altres puguin gaudir també del benestar necessari per a una vida amb molta més facilitat.

EL COMPROMÍS DE COMPARTIR

Recull escrit del testimoni que el missioner gironí, P. Joan Soler, va compartir amb els professors de les escoles diocesanes que participen del projecte pedagògic "Aula compartida" i que la Delegació de missions recolza donat que, aquest projecte, es realitza amb la col·laboració del Bisbe Lluís Solé Fa, missioner Paül a Hondures.


Missioner a Togo, Joan Soler, Togo, aula compartida
  " Benvolguts us envio una petita síntesi de la sort que he tingut de poder compartir la vida 9 anys amb la preciosa gent de Dapaong, del nord del Togo. I crec que no seré pas pretensiós, si dic que us ho agraeixo en nom de tots aquells que, en algun lloc o altre del món poden tirar endavant els seus projectes perquè hi ha persones solidàries com vosaltres, com per exemple, avui, el bisbe Lluis Solé.
És gràcies a la suma de molts actes senzills com el que fareu avui aquí, que es fa possible que en molts de llocs del món on no tenen els recursos que nosaltres tenim, puguin gaudir també del benestar necessari per a una vida amb molta més facilitat. I dic facilitat i no dic dignitat, perquè la dignitat nosaltres no som ningú per a augmentar-la o disminuir-la als altres, perquè la dignitat no depèn de la pobresa o de la riquesa, sinó que des de la meva perspectiva creient, pel sol fet d’ésser imatge de Déu ja no ens poden prendre res. A cada bateig que feia remarcava: “Tu ets profeta, sacerdot i rei”. I us parlo de bateig perquè en aquest moment de posada de llarg d’aquest projecte, m’agradaria en aquesta xerrada que faré exposar-vos la importància d’aprendre a néixer de nou per a posar-se al servei de l’altre, deixar-se batejar. 

Missioner a Togo, Joan Soler, Togo, aula compartida
Us deia, doncs, que des de la meva perspectiva creient, cada persona és un do de Déu pel sol fet de ser imatge seva, però fins i tot per aquells que no són creients, però que son honestos amb ells mateixos, saben que nosaltres no podem afegir res a l’altre en tant que altre, perquè tots tenim els mateixos drets, o els hauríem de tenir pel sol fet de pertànyer a l’espècie humana. Així doncs, si al llarg d’aquesta breu xerrada se m’escapa alguna vegada la manca de dignitat, això és per manca de llenguatge, no n’agafeu el significat. M’agradaria transmetre-us avui, que us poseu a treballar amb una gent que son sagrada. Jo ho he après a través de les dones. El somriure de l’esperança. La de l’esperança que he vist amb tantes dones africanes. Se’ls hi moren els fills, son intercanviades amb el bestiar, o donades als seus cunyats quan el seu marit mor... però continuen dempeus. Lluitant. Em van aprendre, aquestes dones a acostar-me a la realitat de manera gratuïta. Sense esperar res, excepte el què cada dia t’ha preparat i agrair-ho. I em van ensenyar, sobretot, a deixar la meva cultura i el meu pensar que som superiors a fora de les seves cabanes de fang i palla. Vaig aprendre a través d’elles que la gent amb qui em trobaré són igual o millor que un mateix. Que les cultures amb qui compartiré la vida són tan mil·lenàries, riques i interessants o més, que la d’un mateix. Que les llengües que escoltaré no són dialectes ni llengües inferiors en res a la que un mateix parla, sinó que són l’expressió d’una comunitat que ha volgut explicar-se els sentiments més profund del seu cor. La llengua amb què s’han dit t’estimo de generació en generació. La llengua en què les mares han cantat als menuts, on els menuts han après a dir mare a aquella figura que l’ha acompanyat des del principi de la seva vida. I aquestes paraules no són meves, son manllevades, de les paraules que va dir el petit Pascal, de 11 anys el dia de l’enterrament del seu pare. Enlloc d’enfonsar-se, el nen va pujar i va fer una lloança de la mare. Aquell dia mirant amb en Pascal parlar sense por davant d’una església plena, el meu alumne preferit, vaig saber que el què estàvem fent valia la pena. Però va fer falta temps. I deixar morir moltes coses. I no va ésser fàcil. 
Quan es comença un projecte, com és el vostre cas, o com ha estat el meu cas moltes vegades, es barregen moltes sensacions: D’una banda la enorme il·lusió per què un sent que està fent alguna cosa, que està posant el seu gra de sorra per a fer un món millor, però per altra banda hi ha un cert neguit: Per saber si s’ha trobat el projecte adequat, si té sentit, si ajudarem realment a l’altra com ens pensem que ho fem, si estem fent realment el què l’altra necessita o si estem fent el què nosaltres volem... Si val la pena!. I jo crec que sí, que val la pena, fins i tot si ens equivoquem, però ho fem amb amor i sense sentir-nos superiors. 
Missioner a Togo, Joan Soler, Togo, aula compartida
Per això m’agrada el títol que heu posat a la xerrada: El compromís de compartir. Perquè en la reflexió que us faré sobre la cooperació, crec que us vull demostrar que la cooperació és el compromís que prenem per a compartir el què tenim, però en les dues direccions, o sigui que ha de comportar comunió. Moltes vegades al Togo deien: “La mà del qui dóna sempre està per sobre de la mà del qui rep”. I això ho hem de canviar. La cooperació és una mà amb l’altre, junts, perquè hi ha comunió, i això vol dir que evitem tot tipus de paternalisme o de dominació. La cooperació ha de ser bidireccional, on cada un s’enriqueixi amb els dons i els carismes dels altres. No hi ha algú que està per damunt de l’altre. 
És a dir, hem d’evitar de totes-totes que amb el nostre desig d’ajudar no aixafem a l’altre. L’altre ha de sentir que està en les mateixes condicions que nosaltres. He començat amb la història d’un petit fracàs, de la primera etapa del meu bateig, el meu catecumenat, però després va venir el meu bateig. Us explicaré un cas, d’una noia malalta, a qui em van demanar de batejar. Un cooperant em demanava de fer alguna cosa més... però? 
“Podeu batejar-la? Em demanen. Tant malament la veieu? Els hi responc. Entreu a saludar-la. Entro i em trobo la mateixa imatge que s’ha repetit tantes vegades en la meva vida. Una noia jove, ajaguda a terra, amb la cara xuclada. Xuclada per la malaltia, per la manca d’aliments, per el SIDA que els destrueix imparablement. Em descalço, perquè el terra que trepitjo és sagrat i em porten un bol amb aigua, tinc els sants olis a la motxilla. La noia està extenuada, però encara és capaç de llevar-se de mig cos en amunt. La mare està trista. Està sola? Pregunto. Sí. Té un nen de 6 anys, però el seu marit va marxar i se’l va endur quan ella es va posar malalta. No volien agafar la malaltia. Faig avisar a la gent que està a fora. Entreu, els hi dic. Estem de festa. Avui batejarem a la Ladi. Entren la mare, la seva germana, una veïna i dos criatures que estaven jugant al carrer. En Jean es queda a fora. Beneeixo l’aigua i m’apropo a la mare. Quin nom heu triat per la vostra filla. Vostè mateix. No en teniu cap de triat? No. Em miro a la Ladi. Ladi, i tu què hi dius, quin nom et vols posar. Em fa un gest com dient-me, tria’l tu, sóc la teva filla. I somriu. Somriu com només els pobres saben somriure. Un somriure humil. El somriure d’aquell que ha posat tota la seva confiança en Déu. I no sé perquè, veient aquella noia bruna, somrient, em ve al cap la imatge de la Mare de Déu del Tura, el santuari d’Olot on tantes i tantes vegades hi he pregat. A sobre la imatge hi ha una frase: “Causa de la nostra alegria”. Ladi, li dic. Ja he triat el nom. Et diràs Maria del Tura. Seràs la primera Tura del Togo, i saps, ho diré a tots els olotins. Els hi diré que una noia preciosa s’ha batejat amb aquest nom, i si vius, Déu et protegirà. Però si ha arribat la teva hora, quan pugis al cel i et demanin com et dius, tu els hi diràs: Tura, i Déu et somriurà i et dirà, entra, filla meva. I una petita llàgrima cau dels ulls de la Ladi. Sap que la seva vida s’està acabant i m’agafa la mà amb la poca força que encara li queda. “Maria del Tura, et batejo en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. I em deixa la mà i amb senzillesa l’aixeca i la posa damunt del meu cap. M’està beneint. M’està batejant. Em deia, amb aquest senzill acte, que el camí que havia començat de posar-me al servei dels més petits valia la pena. Però valia la pena perquè jo també estava descalç, al seu costat, i sense cap més riquesa. 
No vaig voler fer el què com a occidentals haguéssim fet. Córrer cap a un hospital sense condicions per intentar allargar inútilment una vida que se n’anava. Jo la vaig fer feliç.
Missioner a Togo, Joan Soler, Togo, aula compartida
Ens cal un compromís real per a compartir amb l’altre, perquè hi tenim una obligació. Com que sou mestres, i suposo que encara es fa allò de fer buscar les paraules als diccionaris. Jo també he buscat què vol dir Compromís: Obligació contreta per una promesa, paraula donada, etc. // Però també té una significació figurada: Situació crítica: Posar algú en un compromís.
Com a escoles diocesanes que sou, i per tant, plenes de la doctrina social de l’Església, ens cal ésser conscients de l’obligació que tenim en tant que educadors. Sant Ambròs escribia en el seu llibre de Nabot l’Israelita: “Quan algú roba els vestits a un home, diem que és un lladre. No hauríem de donar el mateix nom a qui podent vestir al despullat no ho fa? El pa que guardes en el teu magatzem pertany al pobre, l’abric que està penjat al teu armari i no fas servir pertany a qui ho necessita, les sabates que s’estan fent malbé en el teu armari pertanyen als qui van descalços. Els diners que acumules pertanyen als pobres”. I podríem afegir, les possibilitats que has tingut d’aprendre i que no comparteixes amb els qui no les han tingudes, pertanyen als pobres.
Així, doncs, tenim aquesta obligació, però al mateix temps, hem d’evitar de posar l’altre en un compromís. El compromís del cooperant que pensa només en ell i que oblida totalment a l’altre a qui està ajudant. O sigui, està tan ple d’un mateix, es creu tan superior que oblida que l’altra és una persona amb els mateixos sentiments que un mateix. “No facis a l’altre el què no vols que et facin a tu”. 
La cooperació només té sentit quan l’altre és un veritable germà. Què vol dir això: Doncs que l’esforç que fareu val la pena. És un esforç que no cansa. Ens cal aprendre a rebre d’ells. Ens cal entendre la seva cultura i la seva mentalitat. Us podria parlar de moltes experiències diferents, però us parlaré només del tema de l’educació perquè és on esteu anant vosaltres. Voleu ajudar a uns mestres. Hi està molt bé! Però hem de saber en quina situació es troben! Ho hem de tenir en compte. Quin salari tenen? Quines cases tenen? Quines famílies tenen? Quina biblioteca a casa tenen? Què han de fer a més a més per a guanyar-se la vida? De quin mitjà de transport disposen? 
Missioner a Togo, Joan Soler, Togo, aula compartida
Hem de vigilar de no comptar amb l’opinió de l’interessat o que es vagi en contra de la seva cultura ni la seva mentalitat. Perquè aleshores, els beneficiaris obtenen bens, però no creixen ni maduren en els seus projectes. No podem fer els projectes o jutjar-los pensant amb els nostres paràmetres. Ens equivocaríem. A vegades, voler arreglar una situació en pot generar una de molt més complicada. Hem dit, moltes vegades, donar-los la canya enlloc de donar-los el peix. Jo em sembla que el què ens cal, ja és tornar-los el mar, i que pesquin el què vulguin, com vulguin i quan vulguin! 
A vosaltres el bisbe us ha demanat aquesta formació! Genial! Ell us demana el que ells necessiten. Doneu-los-hi! Tant bé com podreu! Que n’estigueu orgullosos! Però no ho feu pensant en el què necessitaran perquè son pobres, en les seves pobreses i necessitats. Sinó pensant que son mestres. I deixem-nos d’ideologies. 
I últim, què en traurem de tot plegat? Doncs podria citar moltes coses:
1- Una major formació dels mestres d’allà: augmentar-los l’autoestima i el nivell de competència.
2- Una major formació dels alumnes d’allà: O sigui, com que tindran millors mestres, podran aprendre millor.
3- Una major formació dels mestres d’aquí: El fet d’haver de preparar les fitxes, el fet d’haver de pensar en els altres, us provocarà despertar més en vosaltres la vostra vocació de mestres i recomençar una reflexió profunda del què és l’ensenyament.
I em podreu dir: I si tot plegat surt malament. I si el projecte fracassa? Hi ha un últim aspecte molt important que no pot pas fracassar. El què vosaltres transmetreu als vostres alumnes. Quan els hi parlareu d’aquest projecte els hi obrireu els ulls a la universalitat del nostre món. Els ajudareu a reflexionar sobre les diferents condicions en les que viuen les persones. Els ajudareu a comprendre millor perquè moltes persones son obligades a marxar dels seus països per a venir a viure entre nosaltres. Els ajudareu a veure en vosaltres veritables testimonis. El Papa Pau VI ja ho deia: El món no escoltarà els mestres, sinó els testimonis. I si escolta els mestres, és perquè abans hauran estat testimonis. (EN 41) "

sábado, 5 de mayo de 2018

Becas misioneras fruto de un compromiso gozoso y constante

LA DELEGACIÓN DIOCESANA DE MISIONES DE TARRAGONA RECOGE EN UN LIBRO LAS BECAS MISIONERAS

La Obra Misional Pontificia de San Pedro Apóstol de la Iglesia Católica promociona, a nivel universal, el clero autóctono y el desarrollo de los seminarios de las Iglesias locales, en tierras de misión. Alrededor de esta Obra, la archidiócesis de Tarragona viene realizando, desde hace años, una valiosa colaboración.

Vocaciones Nativas, becas misioneras, beques missioneres, Vocacions Natives, L'obra de Sant Pere Apòstol, OMP
La Delegación Diocesana de Misiones de Tarragona creó, allá el año 1987, las llamadas Becas Misioneras, una fórmula para ayudar económicamente a los seminaristas, novicios y novicias, originarios de los países de Misión. La propia Delegación, con el objetivo de visualizar la tarea realizada en favor de la Obra, acaba de editar un libro que recopila las 403 Becas creadas, desde los inicios hasta la actualidad. Un volumen que se encuentra a disposición de las personas interesadas por conocer y participar en esta gran tarea, con visión ecuménica, en las oficinas de la Delegación Diocesana de Misiones de Tarragona.

La publicación incluye la carta apostólica de Juan Pablo II en el centenario de la Obra de San Pedro Apóstol, en la que hace referencia a los orígenes de la misma, concretamente a sus artífices, Joana Bigard y su madre, Estefania Cottin; el mensaje del papa Francisco en la 55a Jornada Mundial de Oración por las Vocaciones; un artículo de Mons. Jaume Pujol Balcells, Arzobispo metropolitano de Tarragona y una amplia explicación del que fue delegado diocesano de Misiones en Tarragona, mosén Josep Pasqual, iniciador de la Becas Misioneras en la archidiócesis. Completa las 180 páginas de que consta el volumen, las citadas 403 Becas, que es el capítulo que, con creces, ocupa mayor espacio.

Vocaciones Natives, religiosa, obra de san Pedro Apóstol
Cada Beca lleva el nombre de una advocación mariana o de algún cristiano que haya devenido testimonio de la Iglesia. Por este motivo cada una de las becas ayudan a descubrir advocaciones marianas de santuarios y ermitas de nuestra iglesia particular; patronos de parroquias y el nombre «de tantas personas que lo han hecho muy bien y nos han pasado la antorcha de la fe, con un compromiso gozoso y constante», subraya mossén Pasqual.
Por este motivo, cada una de las becas, en la publicación, llevan la correspondiente nota biográfica o histórica.

Como destaca el arzobispo de Tarragona, «es de agradecer a la Delegación Diocesana este libro, que puede despertar vocaciones misioneras. A la vez, nos anima a seguir siendo generosos, a través de las becas misioneras, para ayudar a la formación de las vocaciones nativas».

Cómo contribuir
Vocaciones nativas, becas misioneras, donativo, estipendio misa, beca
Muchas de las 403 becas ya han sido completadas, pero otras, como no puede ser de otra manera, permanecen abiertas hasta cubrir la cantidad que proponen.

La cuantía de una beca es de 2.000 euros, que corresponde al coste de los seis años de formación de un seminarista; media beca son 1.000 euros, la cantidad estimada para los tres años de preparación para un futuro sacerdote; un curso, 350 euros, de un seminarista, novicio o novicia. Mosén Josep Pasqual comenta que algunas becas se han sufragado con un solo donante, mientras que otras son fruto de un colectivo, parroquia, asociación, movimiento o grupo. Especial relieve tienen las que se han suscrito poco a poco, para ir sumando. «Aquí todo el mundo puede contribuir, en un gesto sencillo y significativo de la solidaridad», concluye el sacerdote.
Joan Boronat, Diari de Tarragona, 5 de mayo 2018






viernes, 20 de abril de 2018

No tens excusa per escoltar la crida del Senyor

Et truquen ...

Oració per vocacions, Vocacions natives
- Ei, què no ho sents? T’estan trucant!
- No conec el número …
- Però pot ser important!
- Va, una altra vegada respondré. Ara no tinc ganes. Deu ser propaganda.

Quantes vegades hem tingut converses amb altres persones o hem pensat això en rebre una trucada? Certament, moltes vegades són propagandes, però altres ben segur que no ho són i també fem oïdes sordes i … poden ser importants, són de les que ens poden fer canviar de vida.

“Tens una trucada. Respon”. És el lema de la Jornada Mundial d’Oració per les Vocacions i de Vocacions Natives que celebrem el diumenge dia 22 d’abril IV diumenge de Pasqua. Però tot mirant el cartell se’ns afegeix que és “la crida del cap més influent del món”. 

Quantes vegades hem sentit la seua crida i hem anat posant mil i mil excuses per no respondre. No té importància, una altra vegada serà, no tinc el carisma, no tinc ganes de comprometre’m, no estic disponible, no val la pena, tinc altres feines … donem aquestes i mil excuses més perquè no volem escoltar i fer cas de la trucada del cap més important del món.

oración por vocaciones, vocaciones nativas
Però la realitat és que tots podem respondre positivament d’una manera o altra. Aquesta jornada a més d’invitar-nos a la pregària ens invita a reflexionar i comprometre’ns amb la qüestió vocacional als territoris de missions. 

Des d’allà ens estan fent arribar la notícia que les vocacions són nombroses, ens diuen que els mitjans econòmics que tenen per portar-les a bon terme són molt escassos, també ens informen que les situacions socioculturals de l’entorn són molt complicades … Podem entendre les moltes dificultats per fer efectives les vocacions en aquells països, els problemes seran diferents dels nostres, però també n’hi ha, i de molt grans!

Ens diu el Papa Francesc: “l’alegria de l’Evangeli no pot esperar les nostres lentituds i desídies, no arriba a nosaltres si romanem mirant per la finestra en l’espera d’un temps més adequat”. Ens està dient: “Ei, espavila’t que has de treballar per l’Evangeli”. Com a resposta a aquesta crida ens podem preguntar: però com ho hem de fer si som tan febles? 

oración por vocaciones, vocaciones nativas
No podem fer una altra cosa que començar fent silenci de les coses externes, mirar-nos a nosaltres mateixos i escoltar la crida que tenim. A cada un nosaltres la crida es concreta d’una manera diferent, com molt diverses són les vocacions a les que podem ser cridats. A uns els pot cridar al sacerdoci, a uns altres a la vida religiosa, a uns altres a la vida laïcal en matrimoni o no. 
Però tots, tots, tenim la crida a la pregària, a conèixer i estimar la vida als territoris de missió i, finalment, a cooperar perquè siguin resoltes les necessitats materials que tenen en aquells territoris perquè cadascú pugui viure segons la seua vocació.

Bon programa de vida ens planteja aquesta jornada: conèixer, estimar, pregar i cooperar. Aquesta és la crida que tots tenim. No la silenciem! 



martes, 17 de abril de 2018

Que ningú es quedi fora de un seminari o d'una comunitat per manca de recursos

La formació integral eix imprescindible en tota vocació.

No només cal sentir la crida del Senyor a entregar la vida al seu servei.  La formació espiritual i acadèmica és necessària per afrontar tots el reptes que es plantegen.

Al desembre de 2016 l'Església universal va publicar la Ràtio fundamentalis institutionis sacerdotalis "El do de la vocació presbiteral", unes indicacions generals sobre la formació dels sacerdots en tot el món. 
Amb aquest document es busca unificar criteris i donar a totes les vocacions les mateixes oportunitats a l'hora de rebre una formació integral -no només acadèmica-, comunitària i missionera.
L'Obra de Sant Pere Apòstol, que ajuda a un de cada tres seminaristes al món i als novicis i novícies dels territoris de missió, ara ha de fer un esforç especial per aplicar la Ràtio en aquesta àmplia geografia missionera, on les vocacions no fan més que augmentar -s'han duplicat en els últims 30 anys-. A l'hora de garantir una formació adequada a les vocacions locals arreu del món, aquesta Obra vol especialment promoure iniciatives que afavoreixin la vida comunitària, aprofundir la formació dels formadors i consolidar els seminaris propedèutics, a més de concentrar els seus recursos humans i econòmics per millorar la selecció i formació dels candidats al sacerdoci.

Aquesta és una panoràmica de les ajudes de Sant Pere Apòstol a 2016, quan es van enviar de tot el món 18.522.039,10 € per a sostenir a aquestes vocacions natives:

Obra San Pedro Apostol, Vocaciones Nativas 2018

Com Església unida, membres d'un mateix cos, és el nostre deure donar suport a la crida que l'Esperit Sant fa i oferir la nostra ajuda a la formació de les vocacions, sorgeixin on sorgeixin; i una formació de qualitat, que respongui a les indicacions de la Santa Seu. 



Per això, en aquesta Jornada de Vocacions Natives l'Església ens convida a alçar els ulls a la universalitat de l'Església, i a resar i sostenir econòmicament a aquestes vocacions, que asseguren que l'Evangeli romandrà en les Esglésies més joves.
Per saber més podeu visitar la pàgina web de Omp-Vocacions Natives o el suplement que des de la Delegació Diocesana preparem per aquesta jornada

lunes, 9 de abril de 2018

403 Beques missioneres en territoris de missió

Tens una crida. Respon.

A la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de Vocacions Natives, que se celebren conjuntament el 22 d'abril, la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), CONFER i Obres Missionals Pontifícies (OMP) llancen una campanya conjunta per visibilitzar la crida vocacional i sensibilitzar la societat sobre la importància de col·laborar amb la pregària i l'aportació econòmica amb totes les vocacions del món.
Sota el lema "Tens una crida" -extret del missatge del Papa per a la Jornada-, les tres institucions volen mostrar que Déu continua cridant als joves, i que la vocació d'especial consagració és una alternativa de vida apassionant, que no té res envejar a la que ofereixen les millors companyies del món. Amb la metàfora del món empresarial, s'avisa als joves que poden rebre la trucada del "cap" més important del món, que els ofereix treballar en una "companyia" amb presència internacional, que sempre cotitza a l'alça, i que afronta desafiaments per canviar la vida de moltes persones.
Els objectius d'aquesta campanya són, d'una banda, que els joves entenguin la crida vocacional com una cosa que pot succeir en la seva vida, i la vocació com un camí de vida vàlid. De l'altra, que la comunitat cristiana i la societat en general promoguin aquestes vocacions amb la pregària i l'acompanyament. Finalment, es busca la col·laboració econòmica amb la formació de les vocacions natives que sorgeixen en països de missió.

Jornada de Vocacions Natives
El mateix dia se celebra la Jornada de Vocacions natives, que són aquelles vocacions que sorgeixen en els Territoris de Missió i que moltes vegades tenen serioses dificultats econòmiques per seguir endavant. Han rebut l'Evangeli dels missioners, i són el signe que aquest ha arrelat en la cultura, i es converteixen en el futur de les Esglésies locals. En els últims trenta anys la seva presència s'ha duplicat.
L'Obra Pontifícia de Sant Pere Apòstol, que ha rebut l’encàrrec de la formació i el sosteniment de Seminaris i noviciats als Territoris de missió, rep les ajudes de tot el món per sostenir econòmicament a aquestes vocacions. Una modalitat d’ajuda són les BEQUES MISSIONERES.


403 beques missioneres a Tarragona
Una manera concreta de col·laborar a la tasca missionera de l'Església fou la creació de les BEQUES MISSIONERES en favor dels seminaristes, novicis i novícies originaris de país de Missió. Era el 9 d'abril de 1987 quan un anònim depositava 1.000 pts per a una primera beca, que poc a poc, amb l'aportació de diversos anònims arribaria a sumar 300.000 pts., la totalitat d'una beca. Ara arribem a la beca 403 amb el cost actual de 2.000 €.
Cada beca porta un nom com un himne d'acció de gràcies a Déu, pels testimonis de fe amb que ens ha regalat i recordem tantes persones que ho han fet bé, amb un compromís joiós i constant. 
També posar en relleu realitats que poden restar amagades o caure en l'oblit, ajudar a conèixer el perquè d'aquella ermita dedicada a la Mare Déu o a algun altre sant que són centre d'encontre i pregària dels fills del poble que els venera i confia, o d'aquell esdeveniment que ha resultat motiu d'empenta i coratge per a viure la fe. 
La Delegació diocesana de Missions ha volgut recollir la història de les BEQUES en el llibre L’obra de sant Pere Apòstol, que presenta aquests dies com a pròleg de la Jornada de les Vocacions Natives.
Les beques ressenyades en la publicació porten la seva corresponent nota biogràfica o  històrica, que ens ajuda a reconèixer la nostra realitat, com els noms dels sants patrons de la Parròquia que són exponent de fe i agraïment de tants fidels.
---------

A la Jornada Mundial de Oración por las Vocaciones y la Jornada de Vocaciones Nativas, que se celebran conjuntamente el 22 de abril, la Comisión de Seminarios y Universidades de la Conferencia Episcopal Española (CEE), CONFER y Obras Misionales Pontificias (OMP) lanzan una campaña conjunta para visibilizar el llamamiento vocacional y sensibilizar la sociedad sobre la importancia de colaborar con la oración y la aportación económica con todas las vocaciones del mundo.

Bajo el lema "Tienes un llamada" -extraído del mensaje del Papa para la Jornada-, las tres instituciones quieren mostrar que Dios continúa llamando a los jóvenes, y que la vocación de especial consagración es una alternativa de vida apasionante, que no tiene nada envidiar a la que ofrecen las mejores compañías del mundo. Con la metáfora del mundo empresarial, se avisa a los jóvenes que pueden recibir la llamada de la "jefe" más importante del mundo, que los ofrece trabajar en una "compañía" con presencia internacional, que siempre cotiza a la alza, y que afronta desafíos para cambiar la vida de muchas personas.

Los objetivos de esta campaña son, por un lado, que los jóvenes entiendan el llamamiento vocacional como una cosa que puede suceder en su vida, y la vocación como un camino de vida válido. De la otra, que la comunidad cristiana y la sociedad en general promuevan estas vocaciones con la oración y el acompañamiento. Finalmente, se busca la colaboración económica con la formación de las vocaciones nativas que surgen en países de misión.

Jornada de Vocaciones Nativas

El mismo día se celebra la Jornada de Vocaciones nativas, que son aquellas vocaciones que surgen en los Territorios de Misión y que muchas veces tienen serias dificultades económicas para seguir adelante. Han recibido el Evangelio de los misioneros, y son el signo que este ha arraigado en la cultura, y se convierten en el futuro de las Iglesias locales. En los últimos treinta años su presencia se ha duplicado.

La Obra Pontificia de San Pedro Apóstol, que ha recibido el encargo de la formación y el sostenimiento de Seminarios y noviciados en los Territorios de misión, recibe las ayudas de todo el mundo para sostener económicamente a estas vocaciones. Una modalidad de ayuda son las BECAS MISIONERAS.

403 becas misioneras en Tarragona
Una manera concreta de colaborar a la tarea misionera de la Iglesia fue la creación de las BECAS MISIONERAS en favor de los seminaristas, novicios y novicias originarios de país de Misión. Era el 9 de abril de 1987 cuando un anónimo depositaba 1.000 pts para una primera beca, que poco a poco, con la aportación de varios anónimos llegaría a sumar 300.000 pts., la totalidad de una beca. Ahora llegamos a la beca 403 con el coste actual de 2.000 €.

Cada beca trae un nombre como un himno de acción de gracias a Dios, por los testigos de fe con que nos ha regalado y recordamos tantas personas que lo han hecho bien, con un compromiso dichoso y constante.

También poner de relieve realidades que pueden restar escondidas o caer en el olvido, ayudar a conocer el porque de aquella ermita dedicada a la Madre Dios o a alguno otro santo que son centro de encuentro y plegaria de los hijos del pueblo que los venera y confía, o de aquel acontecimiento que ha resultado motivo de empujón y coraje para vivir la fe.

La Delegación diocesana de Misiones ha querido recoger la historia de las BECAS en el libro La obra del santo Pedro Apóstol, que presenta estos días como prólogo de la Jornada de las Vocaciones Nativas.

Las becas reseñadas en la publicación traen su correspondiente nota biográfica o histórica, que nos ayuda a reconocer nuestra realidad, como los nombres de los santos patrones de la Parroquia que son exponente de fe y agradecimiento de tantos fieles.


martes, 3 de abril de 2018

Próxima cita para los jóvenes

“Dios está aquí y yo no lo sabía”: Encuentro Misionero de Jóvenes en El Escorial


El Encuentro Misionero de Jóvenes, que cada año organizan las Obras Misionales Pontificias, tendrá lugar del 6 al 8 de abril en El Escorial, Madrid. Su lema, “Dios está aquí y yo no lo sabía”, frase del Génesis. Una frase y una constatación que se actualiza todos los días en la vida de los misioneros y de cualquier fiel cristiano.
Como explican los organizadores, “la misión nos abre al horizonte de un Dios que está presente en todo, pero del que muchas veces no descubrimos su presencia. De ahí que este encuentro se centre en la llamada a ver la presencia de Dios en el mundo y cómo la cooperación con la misión universal de la Iglesia ayuda a descubrirlo”.
Tras la acogida de los participantes, el viernes 6 de enero y una velada musical, el sábado 7 por la mañana se dedicará a reflexionar sobre los momentos en que Dios se ha hecho presente en la vida de cada uno, aunque en aquellos precisos instantes no se haya sentido así. Se alternarán para ello los testimonios personales, la reflexión y las dinámicas grupales, e incluso el visionado de un discurso que el famoso Steve Jobs en Stanford, en el año 2005. Esta sería la constatación del hecho de que “Dios está aquí”.
Por la tarde del sábado, sería la reflexión sobre la realidad constatada, con la parte final de la cita bíblica: “… y yo no lo sabía”. Algo que se reflejará en el relato de una experiencia misionera diocesana y una mesa redonda, “los jóvenes, la fe y el discernimiento vocacional”. La mesa redonda ser articulará en torno a los tres verbos – reconocer, interpretar, elegir – propuestos en el documento preparatorio del Sínodo de los Obispos sobre los jóvenes convocado por el Papa Francisco.
El domingo, día 8, se centrará en la respuesta al “Dios está aquí y yo no lo sabía”. La respuesta, “El Señor será mi Dios” (Génesis 28, 21), se reflejará en varios testimonios de vocación misionera. También habrá oportunidad para breves comunicaciones sobre cuestiones de actualidad para los jóvenes, como la participación de jóvenes españoles en la Asamblea del Sínodo. La mañana concluirá con la Misa presidida por José María Gil Tamayo, Secretario general de la Conferencia Episcopal Española.
Para descargar el programa pincha aquí.
OMPRESS-MADRID (5-02-18) 

viernes, 23 de marzo de 2018

OMP Espanya posa a la disposició del Papa 16 milions i mig d'euros per ajudar a les missions

OMP Espanya posa a la disposició del Papa 16 milions i mig d'euros per ajudar a les missions.

Els espanyols han tornat a donar prova de la seva generositat amb l'Església missionera, a través de la seva col·laboració amb Obres Misionales Pontifícies.

Aquest 2018, OMP Espanya lliurarà al Sant Pare 16.518.698,05 €, gràcies a la col·laboració dels espanyols amb les jornades missioneres de Domund, Infància Missionera i Vocacions Natives del 2017. Els ingressos van arribar en la seva majoria de les parròquies i les herències, però també van arribar a través de col·legis, hospitals, subscripcions a revistes, domiciliacions… Quant a les despeses, el 14% s'ha invertit en animació missionera, el 1% a recolzar els instituts missioners a Espanya, i el 5% s'han destinat a despeses d'administració. El 80% resultant es gasta exclusivament en el finançament de projectes missioners.

Amb aquests diners -16.518.698,05 €- s'ajuda a sostenir el treball que l'Església desenvolupa als Territoris de Missió, on viu la meitat de la població mundial, i on l'Església sosté una gran tasca evangelizadora i el 44% del treball social al món. La Santa Seu encomana la cura d'aquests Territoris a la Congregació per la Evangelización dels Pobles, que es recolza en OMP.

OMP Espanya ha informat als Secretariats Internacionals de les Obres Missionals Pontifícies, perquè es pugui saber quants diners mundials hi ha disponible per a les peticions d'ajuda rebudes al llarg de tot l'any. En l'Assemblea Internacional de OMP, que se celebra al maig, es decidirà la destinació de les ajudes mundials; i s'indicarà a OMP Espanya quins projectes recolzà amb aquests diners.

Mentrestant, una vegada informats els Secretariats Internacionals, OMP Espanya presentarà a cada bisbe l'exercici econòmic de OMP en la seva diòcesi. Finalment, com cada any, s'elaborarà un informe econòmic consolidat que es presenta a l'abril en el Registre Mercantil, on es validen els comptes i se segella.

“Volem agrair als donants la confiança dipositada en nosaltres”, afirma Anastasio Gil, director nacional de OMP. “Agraïm l'esforç que hi ha darrere de cada euro, som conscients que són la suma de molts pocs”. El director nacional explica que “el bonic d'ajudar a OMP és que no sosté aquesta o aquella missió, sinó la missió universal de l'Església, sense distinció de països o congregacions. Es tracta de posar a la disposició del Papa els diners per recolzar la missió allí on sigui necessari”.

lunes, 19 de marzo de 2018

Música solidaria...

Concert-Homenatge a Mn. Josep Cabayol i Magrinyà

El proper divendres 23 a les 21h celebrem el Concert-Homenatge a Mn. Josep Cabayol i Magrinyà, a l’Auditori Josep Carreres a Vila-seca.
Demanem la vostra presència per a gaudir tots de l’estimació a Josep Cabayol, juntament amb familiars i amics podrem unir-nos a l’Homenatge al nostre missioner diocesà.

Presidirà l’acte Mons. Miquel Barbarà Anglès. Tothom hem tingut l’oportunitat de llegir en el seu llibre Petjades tarragonines a Catalunya, la vinculació de la nostra arxidiòcesi a les missions de Rwanda i el Congo, a l’Àfrica.


L'orquestra

Durham University Orchestral Society
La societat orquestral de la universitat de Durham (Regne Unit) és la societat musical líder de totes les universitats angleses i comprèn una orquestra simfònica i una de cambra. S’enorgulleix, alhora d’estar formada i gestionada completament per estudiants i abraça un ampli i exigent repertori, que interpreten i treballen durant l’any acadèmic. És la societat orquestral més antiga a Durham, amb 52 anys d’història.
Els integrants de les orquestres no només tenen el privilegi de formar part d’una comunitat musical plena de joves talents sinó també de rebre formació instrumental per part de membres de la Simfònica de la BBC o de l’orquestra Northern Sinfonia.
L’entitat també compta amb la col·laboració del mestre Richard Dickins, que ofereix classes magistrals cada trimestre als directors de les orquestres.
A més de la completa agenda de concerts, cada any organitzen una gira internacional cada any durant Setmana Santa; han tocat a Venècia, Praga, Berlín i Madrid.

Orquestra de cambra [Dir. Joshua Ridley]

Wolfgang A. Mozart (1756-1791)
Concert en la major, per a clarinet i orquestra, K622 (1791)
Allegro Adagio
Rondo: Allegro

Anatoly Lyadov (1855-1914)
El Llac encantat, op. 62 (1909)
Orquestra simfònica [Dir. Alex Mackinder]

Dmitri Xostakóvitx (1906-1975)
Simfonia núm. 5, en re menor, op. 47 (1937)
Moderato: Allegro non troppo Allegretto
Largo
Allegro non troppo

miércoles, 14 de marzo de 2018

Concert solidari i homenatge a Mn. Josep Cabayol

Mn. Josep Cabayol Magrinyà, 40 anys ajudant a millorar la vida dels habitants de Ruanda y el Congo.

El missioner Josep Cabayol és el testimoni de vida d'una persona que ho ha donat tot amb gran entusiasme, oblidant les seves pròpies necessitats i posant-hi al davant les dels altres, amb una capacitat molt profunda de treball i compromís en la defensa dels drets humans, tants cops oblidats a l'Àfrica. Des de 1976 romandrà a Rwanda treballant com a missioner i infermer. El 1983 es decideix traslladar la seva missió diocesana al país veí, Zaire, a la missió de Bibwe, frontera amb Rwanda, on treballarà intensament al servei pastoral, amb l'equip missioner de l'Església diocesana de Tarragona; i també a l'hospital de la missió, un lloc molt aïllat de la missió, amb diferents ètnies i amb grans problemes socials, després treballa com a infermer a Camerun a través de l'organització Metges sense Fronteres.

Ha ajudat a la construcció de més de 4.000 cases

Durant el conflicte a la regió dels Grans Llacs, que va desembocar en una guerra civil molt devastadora, ell es troba de nou a Rwanda, i la situació bèl·lica i de seguretat del país l'obliguen a tornar a casa, però desprès d'un temps breu, pot tornar a l'Àfrica on es desplaça com a infermer dels camps de refugiats a Goma, al Zaire. Des de 1996, amb la postguerra, pot reprendre la seva tasca missionera a Rwanda, a la regió de Kampanga donant amb la seva vida un testimoni cristià d'entrega absoluta als altres i seguint la crida que va sentir a la seva joventut a viure, pel bé dels altres, amb la mateixa austeritat i pobresa de mitjans que la població amb la que conviu.



Per homenatjar a Mn. Cabayol i poder ajudar a l'equipament de 9 aules de l'escola de primària en Kampanga hem preparat un concert.

Divendres 23 de març a les 21h, a l’Auditori Josep Carreres de Vila-seca.

Concert a càrrec de: Durham University Orchestral Society