• 75 SEM BURGOS


    Dona i missió
  • SOS EMERGÈNCIA


    OMP amb Turquia i Síria
  • "GUIA COMPARTIR LA MISSIÓ"


    Propostes de voluntariat missioner
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera de joves
  • SUPERGESTO


    Plataforma per als joves interessats en la missió
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera amb infants
  • GESTO


    Revista missionera per als més petits
  • OMPRESS


    Servei missioner de notícies
  • AJUDA A LES MISSIONS


    Col·labora amb els missioners espanyols

viernes, 1 de septiembre de 2017

Cuando recibes mucho más de lo que das....

#VeranoMisión, una experiencia que no deja indiferente 

El Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes (CETI) acoge a unos 850 inmigrantes, 50 de los cuales residen en el Centro San Antonio que la Iglesia tiene en Ceuta. Allí Magí y María, junto a otros jóvenes de diferentes lugares de España, han trabajado dando clases de lengua castellana, informática y dirigiendo talleres de manualidades a los jóvenes inmigrantes, por las mañanas, de lunes a viernes. Las tardes fueron destinadas al intercambio y la reflexión, desde el respeto a otras realidades religiosas y culturales, para que se tratara de «un encuentro con los cristianos de España, que les brindan generosidad y cariño», resalta el padre Rolando Ruiz, responsable del campo de verano organizado por los padres javerianos.

Aquí os presentamos una breve reflexión de lo que ha supuesto para cada uno de ellos esta experiencia de #VeranoMisión:

“... también llegó la felicidad, la alegría y la esperanza”
Durante las dos semanas que he pasado en Ceuta he conocido la otra cara del mundo en el que vivimos. Conocer a los inmigrantes, escuchar su historia, ver sus heridas físicas y emocionales, a toda la gente que dedica su vida a ayudarlos... Te crea sentimientos enfrentados. Al comienzo la rabia, la impotencia y la tristeza me invadían. No podía entender como en el siglo XXI hay gente que simplemente por su nacionalidad no puede escoger en qué país vivir, tener un visado, viajar... Gente cualificada, con estudios, cariñosa, que te da todo lo que tiene y todo lo que sabe. Pero pasados unos días, gracias a toda la gente con la que he compartido esta experiencia, también llegó la felicidad, la alegría y la esperanza. Ver personas que dedican su vida a los inmigrantes, conocer gente a Tetuan con proyectos magníficos por la integración de todos aquellos que cruzan la valla. 
También todos los voluntarios que han participado conmigo en este campo de trabajo y a mis “morenos”, que me los llevo al corazón. Gracias a todos ellos me llevo una nueva visión del mundo, un reencuentro con Dios, amigos que espero volver a ver muy pronto, y el recuerdo de una experiencia inolvidable que repetiría mil veces sin pensarlo. Gracias a los Misioneros Javerianos y a Maite, la directora del Centro San Antonio, por hacer posible este campo de trabajo y acogernos con todo vuestro amor. Hasta pronto, 
María Melero Cugat. Verano 2017.

“tranquilo, las heridas son sueños, ilusión y felicidad“
GRACIAS es la palabra que define la experiencia misionera que he vivido estas dos semanas en Ceuta.
GRACIAS amigos, hermanos, familia... hay muchas maneras de decir lo qué representáis para mí, lo qué me habéis hecho sentir durante estos 15 días, la lección de vida que me habéis dado y como me habéis hecho abrir los ojos y reflexionar sobre la injusticia humana que, desgraciadamente, existe a pocos kilómetros de casa nuestra.
GRACIAS por decirme “tranquilo, las heridas son sueños, ilusión y felicidad“.
GRACIAS por demostrarme que vivimos en un mundo de ignorancia, un mundo que no es consciente de las vidas que hay más allá, vidas rotas, vidas sin recursos pero vidas llenas, con ilusiones, con retos y con ganas de buscar una vida mejor.
GRACIAS por ser cómo sois, para hacerme sentir un privilegiado de poder escuchar vuestras historias y permitirme dejar mi granito de arena a vuestra aventura.

Gracias a los Misioneros Javerianos, en especial a Rolando Ruiz y a Ivanildo Cuaresma, por darme la oportunidad de vivir la mejor y más plena experiencia de mi vida, a Maite, directora del centro San Antonio ceutí y a su marido Salva, a todos los integrantes del grupo de misioneros que formamos este segundo campo de trabajo ceutí 2017, y a mis chicos, a mis “morenos”: siempre os estaré agradecido y ya sois parte de mí. Cómo dijisteis en el momento de irnos: “nos vemos en la península“. Y para acabar, a María Melero: gracias para compartir esta experiencia conmigo, espero que no sea la última.
En Ceuta fui con tres objetivos a la cabeza: conocer, vivir y sentir una realidad desconocida para mí, superar un pequeña dificultad personal y, sobre todo, reencontrarme con mi Dios.
Gracias a Él pude cumplir los tres objetivos, pero un último apareció sin pensarlo ni predecirlo: el de hacer grande la familia. Ahora puedo decir que todos vosotros estaréis a mi corazón por siempre jamás, porque ya formáis parte de mi Familia. GRACIAS!!!
Magí Pallejà Padró. Verano 2017.
--------------------------------
VERSIÓ EN CATALÀ

“... també va arribar la felicitat, l’alegria i la esperança”
Durant les dues setmanes que he passat a Ceuta he conegut l’altra cara del món en el que vivim. Conèixer als immigrants, escoltar la seva història, veure les seves ferides físiques i emocionals, a tota la gent que dedica la seva vida a ajudar-los... Et crea sentiments enfrontats. Al començament la ràbia, la impotència i la tristesa m’envaïen. No podia entendre com al segle XXI hi ha gent que simplement per la seva nacionalitat no pot escollir a quin país viure, tenir un visat, viatjar... Gent qualificada, amb estudis, afectuosa, que et dona tot el que té i tot el que sap. Però al cap dels dies, gràcies a tota la gent amb la que he compartit aquesta experiència, també va arribar la felicitat, l’alegria i la esperança. Veure persones que dediquen la seva vida als immigrants, conèixer gent a Tetuan amb projectes magnífics per la integració de tots aquells que creuen la tanca. També tots els voluntaris que han participat amb mi en aquest camp de treball i als meus “morenos”, que me’ls emporto al cor. Gràcies a tots ells m’emporto una nova visió del món, un retrobament amb Déu, amics que espero tornar a veure molt aviat, i el record d’una experiència inoblidable que repetiria mil cops sense pensar-ho. Gràcies al Misioneros Javerianos y a Maite, la directora del Centro San Antonio, per fer possible aquest camp de treball i acollir-nos amb tot el vostre amor. Fins aviat,
Maria Melero Cugat. Estiu 2017.

“tranquil, les ferides són somnis, il·lusió i felicitat“
GRÀCIES és la paraula que defineix l’experiència missionera que he viscut aquestes dues setmanes a Ceuta.
GRÀCIES amics, germans, família... hi ha moltes maneres de dir el què representeu per a mi, el què m’heu fet sentir durant aquests 15 dies, la lliçó de vida que m’heu donat i com m’heu fet obrir els ulls i reflexionar sobre la injustícia humana que, malauradament, existeix a pocs kilòmetres de casa nostra.
GRÀCIES per dir-me “tranquil, les ferides són somnis, il·lusió i felicitat“.
GRÀCIES per demostrar-me que vivim en un món d’ignorància, un món que no és conscient de les vides que hi ha més enllà, vides trencades, vides sense recursos però vides plenes, amb il·lusions, amb reptes i amb ganes de buscar una vida millor.
GRÀCIES per ser com sou, per fer-me sentir un privilegiat de poder escoltar les vostres històries i permetre’m deixar el meu granet de sorra a la vostra aventura.
GRÀCIES als Misioneros Javerianos, en especial al Rolando Ruiz i a l’Ivanildo Quaresma, per donar-me l’oportunitat de viure la millor i més plena experiència de la meva vida, a la Maite, directora del centre San Antonio de Ceuta i al seu marit Salva, a tots els integrants del grup de missioners que vam formar aquest segon camp de treball de Ceuta 2017, i als meus nois, als meus “morenos”: sempre us estaré agraït i ja sou part de mi. Com vau dir a l’hora de marxar: “nos vemos en la península“. I per acabar, a la María Melero: gràcies per compartir aquesta  experiència amb mi, espero que no sigui la última.
A Ceuta vaig anar amb tres objectius al cap: conèixer, viure i sentir una realitat desconeguda per a mi, superar un petita dificultat personal i, sobretot, retrobar-me amb el meu Déu.
Gràcies a Ell vaig poder complir els tres objectius, però un últim va aparèixer sense pensar-ho ni preveure-ho: el de fer gran la família. Ara puc dir que tots vosaltres estareu al meu cor per sempre, perquè ja formeu part de la meva Família. GRÀCIES!!!
Magí Pallejà Padró. Estiu 2017.